No cal seguir autopistes, cal poder saber on
es vol anar. Cal poder triar.
La proliferació de Festivals d’Estiu ha dut una
gran oferta d’espectacles exhibicionistes, culturalment estèrils i desvinculats
de la realitat, previsibles, fruit del màrqueting de l’espectacle i del
servilisme dels media. I ha creat un públic que es legitima socialment i
culturalment en aquests actes revestits de luxe i d’un pretès elitisme.
Per això cal triar. I triant, sense gaire
esforç ni gaire despesa, en aquests darrers dies podem haver estat un dels privilegiats
assistents al concert íntim de Pietra Montecorvino a l’Aliança Francesa de Sabadell,
un dels privilegiats que van ser presents al diàleg entre el piano de J. Cage i
el clavecí de J. S. Bach al Centre de la Mercè de Girona, amb la intervenció
plàstica d’Antoni Llena, o un dels privilegiats espectadors de l’estrena
mundial de l’inèdit de B.-M. Koltès Hamlet:
el dia dels assassinats, al Festival Shakespeare de Santa Susanna.
Triar, lluny de les ofertes de cartó-pedra dels
hipermercats culturals i ben a prop de l’Art en majúscules. Triar d’entre tot
allò amagat i ensordit pels altaveus de la banalitat i el paper couché.
Triar, ja que —com ve a dir María Zambrano— escollint
escollim el nostre ésser.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada