No arribem a adonar-nos realment de les
conseqüències devastadores de l’aplicació de la llei d’educació amb què amenaça
el PP. Alguns dels aspectes més rellevants o més difosos n’amaguen d’altres que
són igualment fonamentals pel futur del nostre país, de la nostra gent i de la
nostra cultura (tres conceptes que són el mateix).
Un d’aquests despropòsits és la voluntat
de suprimir la línia escènica i musical del Batxillerat. És a dir: es vol negar
la possibilitat d’articular els coneixements i la formació sobre l’eix de les
arts del teatre i de la música, com si no en fossin dignes o com si no en
fossin tan capaces com ho són les arts visuals, la tecnologia o la ciència.
És a dir: als nostres joves que es
volen dedicar a la música o a les arts escèniques se’ls vol negar una educació
que es basi en els seus interessos i aficions, se’ls vol negar una formació que
els permeti fonamentar teòricament aquestes activitats i créixer amb elles.
És a dir: es considera que això de la
música i el teatre no és gaire res més que un passatemps o un entreteniment.
És a dir: es
menyspreen les arts, o no s’hi creu (o els fan por).
És a dir: no es volen músics ni gent de
teatre amb el pòsit cultural que cal.
És a dir: es nega l’educació, es nega
la cultura.
publicat el 28-12-2012
