No
és gens difícil adonar-se que s’educa i s’ensenya més des de fora de l’escola
que no pas des de dintre. I més: que des de fa molts anys l’escola té un paper
secundari en la formació i educació; un paper marginal i sobretot viscut pels
adolescents i els joves com a un espai extern a la vida, sense connexió amb
allò entès com a “món real”.
I
quin és aquest “món real” que marca pautes i educa la nostra societat?
Doncs
bàsicament el que mostren i propugnen els mitjans de diversió.
Anomenem
“mitjans de diversió” aquells dispositius, productes o discursos pensats
originàriament com a mitjans de comunicació o de transmissió de cultura, i que
han acabat tenint només com a finalitat la diversió, majoritàriament individual
i sovint autista (llibres, cinema, televisió, jocs virtuals, música...).
Naturalment,
aquests mitjans no són exempts d’ideologia ni de presentar models de pensament
i acció socials, morals, polítics, familiars, culturals, ètics i de tota mena.
És
fàcil veure quins models es defensen i s’inculquen des d’allí. I és fàcil
esbrinar qui controla aquesta “educació”. I adonar-se dels objectius a què
serveixen i cap a quina societat porten.
Però
cal un esforç titànic per contrarestar-los o eliminar-los. I encara no ens hi
hem posat.
23 - 03 - 2012
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada