No hi ha res a fer. I aquell article de
1895 que Joan Maragall va deixar inèdit, “La independència de Catalunya”,
sovint revé amb una actualitat esfereïdora.
Les darreres dècades Catalunya ha estat
pionera en la il·lustració de llibres infantils i n’ha estat punt de referència
a tot Europa. Tant, que la il·lustració nova, estèticament trencadora i
contemporània és coneguda com “catalana” o “de Barcelona”. I les editorials
catalanes han tingut molt a veure en aquest procés. A Espanya les coses sempre
han estat diferent. Els agrada una il·lustració més clàssica i conservadora; més
antiquada i “quica”, que diem nosaltres.
D’això se n’ha beneficiat una colla de
generacions de catalans, que des dels llibres han tingut una educació visual
privilegiada i una amplitud de mires envejable.
Però ara la majoria d’editorials catalanes
pertanyen a grans grups espanyols, amb una política comercial espanyola (messetària)
que bandeja sistemàticament aquesta estètica i aquests il·lustradors. I aboquen
els nens a un seriós retrocés, i de retop fan retrocedir i envellir els
conceptes estètics (i no només estètics) de les generacions futures.
Quanta raó es té dient que la cultura depèn
de qüestions que en semblen ben lluny! I quanta raó tenia Maragall!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada