No anem bé.
Ens hem acostumat que un acte d’abast local esdevingui
d’abast nacional per a la premsa només perquè passa a Barcelona, i que un esdeveniment
com l’estrena mundial d’un inèdit de B. M. Koltès, com que es fa a 67 km. de la
capital, sigui tractat com a acte local o, sobretot, sigui ignorat. O més: que
l’edició catalana d’un diari nacional es faci ressò de l’actuació de la Shangai
Peking Opera Troupe a Almagro (Ciudad Real) i a Olmedo (Valladolid) però no digui
res de la mateixa representació a Santa Susanna (Barcelona). Això sí: cròniques
continuades del Festival d’Avinyó i durant tres o quatre dies articles sobre el
mateix espectacle fet a Barcelona (la música de Greenaway, o el teatre de Copi).
El periodisme, i el “periodisme cultural” semblen
entestats a desvertebrar el país, a no deixar que la nostra cultura se’n surti.
Segueix els dictats de les agències de premsa i ignora tot allò que no té lloc
a Barcelona (si no són actes promocionats pels lobbys econòmics i propagandístics).
Mai no tracta els esdeveniments segons la seva importància objectiva, sinó per
paràmetres extra culturals i gens objectius (D’això se’n diu fer cultura i vertebrar
el país?).
Tant és així que molts catalans tenim la
convicció que no existim.
03 - 08 - 2007
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada