art, vida, veritat, ètica

No vull jutjar-ho, només exposar unes qüestions arrel del fet que el pintor Jules George acompanyés l’exèrcit a l’Afganistan i hagi fet una exposició de quadres sobre aquesta guerra.

1. És cert que el fotoperiodisme té una funció documental i adquireix sovint valor artístic. Però, té sentit això avui dia parlant de pintura? És moral dir-se “pintor de guerra”? És moral dibuixar la guerra i l’horror en apunts de viatge, com un paisatge o una escena quotidiana? Es pot frivolitzar així?

2. Viure en carn pròpia l’horror (o una vivència) no vol dir que es pugui reflectir millor. No n’hi ha prou. L’art sorgeix de la vida, però també de molts altres elements. Estudis sobre la relació experiència-creació ens podrien fer veure l’experiència de George com a banal. I potser hauríem d’acabar admetent que, més enllà de la posa o la publicitat, no calia anar-hi.

3. L’estil figuratiu és la millor manera de reflectir una guerra? Sabem que no, que la “representació” mai no pot reflectir l’horror, que està més enllà de qualsevol representació; converteix la categoria en anècdota, la banalitza. A més, les arts visuals disposen de llenguatges més abstractes i, per tant, més intensos i més capaços de comunicar allò que no es pot representar.

Per pensar-hi.

06 - 08 - 2010