No hi ha experiència lectora profunda que
no ho sigui d’emoció i de coneixement. Que no ens aporti l’emoció a través del
coneixement i el coneixement a través de l’emoció. Darrerament dos llibres ens ho
han fet reviure de nou.
L’un és de Jaume Ayats. Després de
desbrossar la història de l’“invent” de la sardana i estudiar a fons els cors
obrers, ha escrit un llibret magnífic: Explica’m
una cançó (Rafael Dalmau ed.), on explica 20 cançons tradicionals
catalanes. En dóna una útil versió crítica i planament n’explica origen,
història, variants i curiositats. Amb el rigor i l’amenitat que tan bé conjuga,
i amb la seva ironia i moltes picades d’ullet, fa que el lector se senti com un
contertulià privilegiat i mostra que es consolida un nou concepte de
folklorista.
L’altre és La fam al món, de Josep M. Salrach (Eumo ed.). Una història de la
fam al món a través dels temps. Si d’entrada el tema sembla interessant,
endinsar-s’hi és fascinant. Des de l’antiguitat fins avui n’analitza la
història i hi fa veure llums i ombres en el present. Posa en joc tota mena de
disciplines i fa que un assaig d’alta volada esdevingui una lectura apassionant
i intensa, com una novel·la impossible d’abandonar.
Dos llibres que fan salivera a la raó i a
l’emoció.
22 - 05 - 2009
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada