No fa pas tant de temps que Segimon
Serrallonga proposà l’emblema de la Universitat de Vic: "Esmerçar la vida
al servei de la ciència i la comunitat", un vers de Lucà, juntament amb la
“A” de Carlemany, el creador de l’Europa Occidental i dels conceptes culturals
i identitaris que la sostenen.
Un emblema que és reflex de la idea
essencial de la Universitat des dels seus inicis: Un centre dinàmic i actiu de
cultura, ensenyament, ciència i humanisme, arrelat a la societat i capdavanter
en les seves inquietuds i avenços; un centre, per tant, amb un compromís total
amb el saber i l’humanisme com a fonament de la societat i amb una absoluta
voluntat de servei públic.
A més, l’emblema suposa un compromís
personal amb aquests ideals; radical, lluny de servilismes econòmics,
partidistes o d’altres interessos. “Esmerçar la vida”, diu.
Vist el que passa, i per respecte a
alguna cosa que està molt per sobre de tots ells, convindria que els que es
perfilen com a nous regents de la Universitat de Vic canviessin l’emblema. La
hipocresia de conservar-lo seria massa sarcasme. Qualsevol publicista, assessor
de imatge o expert en autoajuda els en pot donar un de més adequat: vistós,
enganyador i ben buit, com un anunci o un simple eslògan de partit polític.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada