ciutat de tercera

No es pot ser una ciutat de cultura si no es cuiden tots els seus aspectes. I la imatge i la llengua són fonamentals.

El programa de la Festa Major de Vic d’aquest any és un clar exemple de la deixadesa i de la mala imatge que en els darrers anys l’ajuntament mostra des del disseny gràfic de les comunicacions més importants, que el situen al costat dels ajuntaments de tercera divisió.

Després d’una etapa de referència i de prestigi en la imatge gràfica de la ciutat, la davallada ha estat fulminant. I aquest programa n’és un clar exemple. Anodí, adotzenat, sense interès en cap aspecte: claredat, coherència, paper, maquetació, tipografia, publicitat...

I la llengua. No només mostra incúria a l’hora de mecanografiar i revisar els textos, sinó que hi ha una desídia absoluta en el tractament de la llengua: una gran quantitat d’errors ortogràfics (alguns, ben elementals), errors en tots els aspectes de la gramàtica, problemes greus de redacció i de puntuació i un menyspreu total per les més elementals regles d’ortotipografia.

Si la ciutat vol tenir un paper en el mapa de la cultura del nostre país, ha de començar essent sensible a la imatge, al disseny i a la llengua. Una capital cultural no pot mostrar una imatge de barri. S’és el que es mostra.

publicat el 8 - 06 - 2013

una tria política

No falta gaire perquè comencin els festivals d’estiu. Ja s’anuncien, i alguns d’ells expliquen les mesures que han aplicat per poder continuar malgrat la crisi, que ja n’ha fet desaparèixer uns quants.

Per això és tan xocant veure com la ciutat de Barcelona aquest any s’inventa un “Festival Jardins de Pedralbes”, al qual aboca una quantitat molt gran de diners per oferir els productes de consum descafeïnats de sempre, velles glòries i els habituals dels circuits internacionals.

Sobta perquè és la mateixa Barcelona que ha fet restringir els pressupostos a festivals de la ciutat realment especials, únics i amb un valor i un compromís culturals fora de dubte. Per exemple, el Festival Shakespeare, que acaba de clausurar la seva 10a edició, possible només gràcies al suport i al coratge de la professió teatral, que s’hi ha arriscat generosament per tal d’assegurar-ne la continuïtat.

Algú des del poder polític ha triat un festival innocu, adotzenat i narcotitzant; l’ha preferit a un altre que es definia com “una lluita a favor de les persones, a favor del pensament, del coneixement i de totes aquelles facultats que ens fan ser més humans i més civilitzats”.

La tria, naturalment és del tot política. I és fàcil veure’n les raons i els objectius.

Publicat el 14 - 06 - 2013

ni educar ni ensenyar (17)

No només és el govern d’Espanya qui dinamita l’ensenyament amb una llei que ni en la finalitat ni en l’objectiu té l’ensenyament com a centre sinó l’anihilació d’una cultura i d’una societat adulta i lliure.

També el govern de la Generalitat està destruint l’ensenyament a Catalunya. Les darreres lleis i disposicions van directament a neutralitzar i impedir qualsevol actitud i qualsevol pràctica docent de les que sempre s’han considerat fructíferes, estimulants i vives.

Unes disposicions, lleis i instruccions que no deixen absolutament cap marge a la reacció davant els esdeveniments de l’entorn i la realitat, a l’espontaneïtat, a la improvisació, a la variació.

Unes disposicions que fiscalitzen cada minut de l’ensenyant, forçat a esmerçar més hores i esforç a servir a la burocràcia de l’administració que no pas a les aules i als alumnes.

Unes disposicions que penalitzarien els mestres a qui tots hem admirat i que la mateixa administració posa de model.

Unes disposicions que penalitzen la pedagogia viva i activa que ens han ensenyat els grans pedagogs de segle i que la Generalitat republicana va introduir.

Vergonya i por davant d’una política que només aboca a la destrucció de l’ensenyament i de la societat amb no se sap quin objectiu.

publicat el 31 - 05 - 2013