No fa gaire escrivia sobre els festivals
morts, dinosaures fotocopiats, fatus, servidors de modes adotzenades. Ara voldria
parlar d’un festival de debò, compromès, rigorós, fidel al pols del nostre
temps, que esdevé un reflex de l’actualitat de les arts escèniques. Parlo del
Festival Shakespeare de Mataró i Santa Susanna.
El conjunt del que s’hi ha presentat en les
sis edicions és realment espectacular i mostra l’encert, el coneixement i la
intuïció de la direcció artística (al seu web, www.festivalshakespeare.com, es
pot comprovar fàcilment).
Per mostra, quatre exemples d’aquesta sisena
edició: la brillantíssima (i, per què no?, perfecta) Treballs d’amor perduts dels francesos “L’instant d’une ressonance”,
que hauria de fer caure la cara de vergonya a molts actors i directors d’aquest
país (que no hi eren a aprendre lliçó); el bell, net, emotiu i potent Rey Lear, d’Oriol Broggi (amb els
nostres veïns Joan Anguera, Ramon Vila i Pep Barcons), el recital de Norah
Krief cantant sonets de Shakespeare, portant-los al present més viu amb
“chanson”, blues, samba o rock; i el recital del contratenor Xavier Sabata,
perfecció i excel·lència del més alt nivell internacional.
Algú va dir que el festival Shakespeare crea
addicció. I és exactament així.
08 - 08 - 2008
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada