No passa sovint que
una obra excel·lent feta des del silenci aconsegueixi un reconeixement de la
transcendència del que ha obtingut l’obra de Joan Furriols en la gran exposició
antològica del Centre d’Art Tecla Sala.
Però res no és
per atzar. Això ha estat possible gràcies a un seguit d’actuacions que des de
l’àmbit públic o privat i des de fa anys han dut a terme persones i entitats
concretes. Sobretot, les dues exposicions organitzades des de l’Ajuntament de Vic
(amb Lluís Solà i Armand Quintana al davant) o les tres produïdes per l’Associació
per a les Arts Contemporànies; totes elles fetes possible geràcies a les
col·laboracions d’entitats privades comarcals i de la Generalitat.
Malgrat els alts
i baixos de les polítiques culturals, és la voluntat de la societat civil el
que ha permès arribar fins aquí. Lògica, doncs, la presència de persones i
personalitats de la comarca en la inauguració, a títol personal o
institucional.
Només una
mancança: la migrada representació de l’Ajuntament de Vic en un acte tan
important també simbòlicament. S’adduiran altres compromisos i que era una
qüestió de prioritats. D’aquí ve la queixa: de les prioritats d’un Ajuntament
que diu tenir en la cultura i els seus creadors un dels actius més importants.
12 - 02 - 2010
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada