Cercar en aquest blog

divendres, 21 de març del 2014

emprenedors


No es pot ser res més. No hi ha altre camí. És l’únic futur, el que ens ha de salvar.

Com una plaga, el concepte de “l’emprenedoria” (horrible paraula) està envaint tots els aspectes de la societat, sobretot els de la formació i la construcció del futur.

Només interessa que els alumnes siguin emprenedors, no que siguin intel·ligents o coneixedors. A creadors i artistes se’ls valora més pel grau d’emprenedoria que no per l’honestedat i la qualitat del treball, i cap aquí van cursos i tallers. Als laboratoris, als centres d’investigació i formació, als grups de treball, a les empreses... A tot arreu el valor suprem és l’emprenedoria.

Des de tots els àmbits, sobretot els de la cultura, s’està construint un país d’emprenedors sense que importin la base, ni les idees ni el fons; superficials i mancats de tot el que fa forta una cultura. Un país de modes i de disfresses sense cos.

Tot plegat perquè, al capdavall, als polítics els importa ben poc el futur del país i deixen que el dissenyin els emprenedors de manual d’autoajuda i tècniques comercials. Emprenedors de fireta que fan de polítics i polítics que no són ni emprenedors.

I un país no es fa amb emprenedors. Es fa amb Savis, amb Artistes, amb Polítics, amb Persones... Tot amb majúscula.


publicat el 21 - 03 - 2014

divendres, 7 de març del 2014

Candel - Veiga


No s’ha fet prou justícia encara a Paco Candel. Aquests dies es commemoren els cinquanta anys de la publicació d’Els altres catalans, segurament el seu llibre més emblemàtic com a cronista d’una realitat sovint amagada −la de la immigració a Catalunya a mitjans del segle XX−, i com a motor i ànima de la integració social i la catalanització d’aquests col·lectius (seva és la consigna “Catalunya, un sol poble”). Candel és essencial en la construcció de la Catalunya actual.

Manuel Veiga, actor i un dels millors dramaturgs d’aquests moments (tot i que poc conegut per massa discret), acaba de publicar Els altres Candels (Pagès editors), una peça teatral escrita a partir de l’obra de Candel, i amb moltes incrustacions dels seus textos.

Un dels protagonistes vindria a ser un alter ego de l’escriptor i en un altre, una mestra als barris de barraques, hi reconeixem tants voluntaris que van fer, i fan, una feina impagable.

La trama enganxa i emociona; la llengua, molt exigent, riquíssima d’argots i dialectes, reflecteix amb naturalitat la realitat de l’entorn; la dramatúrgia és justa i eficaç. Veiga, gran coneixedor vital de l’època, l’ambient i la societat de què parla, ha construït una obra intensa, deliciosa i útil. Ara falta veure-la en escena.

publicat el 07- 03 - 2014