No
s’entén l’afany dels polítics de canviar el que han fet els seus predecessors,
si eren d’un altre partit, encara que funcioni i hi hagi consens públic que
canviar-ho és espatllar-ho.
No
s’entén que quan tothom es felicitava per haver aconseguit uns organismes
culturals independents de les estructures polítiques, ràpidament es vulgui
tornar enrere.
No
s’entén que quan tots els agents culturals, de diferents ideologies estaments i
condicions, diuen als polítics que s’equivoquen, aquests estiguin convençuts
que només ells tenen la raó, contra tots.
No
s’entén que el polític vegi la defensa d’uns organismes públics eficaços i de
provada rendibilitat cultural, com una defensa de prerrogatives gremials.
No
s’entén que els polítics que es diuen més nacionalistes posin en perill l’ànima
i l’essència de l’organisme que ha fet que la literatura catalana s’hagi
promocionat com mai a dins del país i que sigui coneguda i valorada com mai
arreu del món
No
s’entén que rere l’excusa de la crisi econòmica es vulgui imposar una
remodelació que afecta de ple la independència dels agents culturals, les
estructures de la política cultural, el poder.
(Parlo
de la Institució de les Lletres Catalanes, del Consell de Cultura, etc.)
O
potser sí que s’entén.
17 - 06 - 2011
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada