No hi ha empresa o institució que no
procuri ser el màxim d’eficient, que no s’esmerci a treure el màxim rendiment dels
seus actius, que no vagi adoptant tot allò que li procura guanys, prestigi o
eficàcia. No hi ha cap entitat que conscientment es gestioni de la manera més
perjudicial i negativa per la seva tasca i els seus resultats.
Bé, sí. N’hi ha una: El Departament
d’Educació de la Generalitat de Catalunya.
I cada any en aquestes dates això es fa palpable
i és viscut amb angoixa, ràbia i impotència en un gran nombre de Centres
d’Ensenyament.
Ara que es van coneixent els destins dels
professors pel curs vinent i les possibilitats de molts d’ells de continuar al
lloc on han treballat els darrers anys, molts Centres veuen perillar la
continuïtat dels seus equips, d’una feina i d’uns projectes. Cada any la
Generalitat desmunta equips humans compactes i coherents que han donat mostra
d’un treball eficaç i positiu. I ho fa contra la pedagogia, la qualitat, el
prestigi dels Centres i l’estabilitat
laboral. Les raons són d’un legalisme i corporativisme absurds que passen per
davant de la pedagogia, de la qualitat d’ensenyament i de qualsevol projecte
pedagògic; tot anorreat per la ceguesa de la irracional política del
Departament.
05 - 06 - 2009
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada