No
és clar quan va començar, però ara hi estem immersos del tot. Fa uns anys el
més important era tenir iniciatives i dur-les a terme, tant en el camp
professional com en els àmbits cívics i altruistes. I tant important com això
eren els resultats efectius d’aquestes actuacions, el seu abast i la seva
fecunditat. I prou.
Però
ara no. Des de les administracions públiques s’ajuden i es tutelen aquestes
actuacions i ha augmentat, per tant, el control que hi exerceixen.
De
manera que avui pràcticament tothom qui realitza alguna activitat o altra està
desbordat, aclaparat i col·lapsat per tanta paperassa com se li exigeix.
Des
de l’alta investigació científica fins a les comissions de festes de barri,
passant per l’ensenyament o la cultura, la realitat és que la paperassa demana
més dedicació i esforços que l’activitat realitzada.
Calen
urgentment reflexions, anàlisis i esmenes sobre aquest fet que, a més, indica
la gran distància que hi ha entre la gent que “fa coses” i les administracions
que tenen a sobre; desconeixement que provoca aquest control absurd, que es
basa en uns indicadors i que té unes característiques que mostren, a més, que
l’objectiu de les administracions no és cap tutela sinó la justificació de la
pròpia administració.
09 - 03 - 2012
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada