No són gaire llegits els textos d’estètica
d’Aristòtil, però tothom sap que existeixen. O tothom sap que, des de Mesopotàmia
o Egipte, a totes les cultures s’ha pensat i s’ha escrit sobre estètica, sobre
el gust.
Però, malgrat això, gairebé tothom continua
repetint allò de “Sobre gustos no hi ha res escrit”. No res? Milers de llibres,
milers de pensadors, de teories, d’estudis, de facultats universitàries... Com
es pot dir que no hi ha res?
Pot semblar que el gust personal és un
altre tema. Una cosa agrada o no agrada per motius gens racionals, lligats a
molts factors. Però d’aquí no en podem deduir alegrement que no es pot opinar
sobre el gust. Dir això és una fal·làcia, una mentida, sovint interessada. És
clar que es pot opinar. I el mal gust existeix. I tant que existeix! I la
qualitat, i la banalitat i l’excel·lència. Perquè existeix la valoració
objectiva.
Sobre gustos hi ha molt de pensat, i
d’escrit. I quan es pensa o es diu que “tot s’hi val” s’estan menyspreant més
de quaranta segles de reflexió sobre el tema, tota una civilització.
Dir que “no hi ha res escrit” sovint és
legitimar el mal gust; és posar al mateix nivell l’excel·lència, la
mediocritat, el xaró, l’adotzenament o allò mal fet. I això sí que no és
legítim.
28 - 08 - 2009
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada