No
fa gaires dies, un amic em va ensenyar dos dibuixos que acabava de comprar: Dos
preciosos papers de Ramon Martí i Alsina, el més important autor del realisme
català i espanyol i creador de l’escola paisatgística catalana, entre altres
mèrits. (Si no el coneixen, Google els donarà compte de l’extraordinària talla
d’aquest artista.)
Davant
la meva sorpresa, l’amic em va confessar que li havien costat un preu irrisori,
ja que per als venedors i, per tant, per a la societat, tenien molt poc valor,
se’ls treien de sobre. Tots dos li van costar menys que un ordinador portàtil
d’oferta en uns grans magatzems o que un iPad2; si fa o no fa, el que costa a
Badalona la multa per no netejar la caca dels gossos.
En
qualsevol país civilitzat, qualsevol país de cultura, una figura de la talla i
la importància de Martí i Alsina és coneguda, venerada i cotitzada, forma part
de les grans col·leccions, els qui en tenen obra en són gelosos, i es ven en
subhastes o per galeristes especialitzats.
Aquí,
no. Aquí ignorem artistes, escriptors, pensadors; ens menyspreem a nosaltres
mateixos en el lent suïcidi de no voler reconèixer-nos en la història, de no
voler conèixer-la, instal·lats com estem en la tranquil·la amnèsia de la
mediocritat que se’ns imposa.
27 - 01 - 2012
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada