No sé si són les paraules exactes; el
periodista les posava entre cometes. Isona Passola, productora de Pa negre, deia fa poc: “El que funciona
avui són les estructures narratives clàssiques, les mateixes que va implantar
Aristòtil. Herois, antagonismes, objectius a assolir i codis morals amb què
t’identifiques. La Nouvelle Vague, en realitat, va ser un fracàs.”
I Passola reclamava la intervenció
dels productors en els films, fent una “cura d’humilitat” als directors, i renegava
de decisions preses per ella en la producció d’El mar (també de Villaronga), que van apartar el film del públic
massiu.
Just uns dies abans en una conferència
sobre M. Zambrano parlàvem de la limitació que Plató i Aristòtil suposaren per
a la cultura occidental i de la recuperació que es donà amb els romàntics i
sobretot a la segona meitat del segle XX (i que possibilità la “raó poètica” de
Zambrano).
És trist i és un mal símptoma que
l’èxit comercial de Pa negre faci que
la productora es tanqui en conceptes estètics, i ètics, tan supeditats a la
indústria i al benefici econòmic.
És d’esperar que passada l’eufòria reflexioni
i rectifiqui. Si no, haurem guanyat una productora d’èxits però ho tindran
negre l’impuls a la creació, el risc i la contemporaneïtat.
11 - 03 - 2011
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada