No escarmentem gens, i ens dediquem a
imposar allò que, ara i a nosaltres, ens sembla bo, bell i necessari. I sovint
per fer-ho eliminem tot allò que nosaltres, ara i aquí, creiem que podem
eliminar.
I no tenim present com lamentem el que van
fer els nostres avantpassats. Per exemple, que es cremés mobiliari del XVIII
per posar-ne un d’adotzenat, que s’enderroqués un bell edifici modernista per
construir-ne un de gust dubtós, que es canviés un jardí barroc o noucentista
per una superfície de gespa, que se substituís una preciosa botiga per una sense
cap personalitat, que es posés aquella horrible estàtua que ara volem treure, que
es fes una plaça d’una determinada manera, que es canviés una talla romànica
per un sant de guix, o que pergamins de llibres únics del XII servissin més
tard per enquadernar llibres qualssevol.
Lamentant tot això, realment ens estem
queixant que temps enrere uns altres actuessin de la mateixa manera que ara ho
fem nosaltres.
Parlem d’arquitectura, d’urbanisme, de
paisatgisme, de decoració, d’economia, d’indústria...
Quantes coses canviarien si abans de prendre
una decisió penséssim com ho poden lamentar els qui vinguin després tal com
lamentem nosaltres tantes actuacions d’abans que ara ens semblen irracionals!
14 - 08 - 2009
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada