No passen gaires dies sense que, repassant
els prestatges, topi amb els llibres de Pier Paolo Pasolini i m’afermi en la
voluntat de rellegir els seus assajos i articles.
I trobem Pasolini, també, a Molts records per a Ivanov, l’obra que
la companyia de Pep Tossar està presentant al Círcol Maldà amb un èxit clamorós,
ja que el boca-orella sí que funciona i ha sabut reconèixer una de les més
intenses, sensibles i intel·ligents peces teatrals dels darrers anys.
A l’obra hi apareix aquella filmació de
Pasolini a Ostia, on amb poques paraules improvisades exposa la teoria que diu
que el feixisme no va poder acabar ni amb la vida ni amb la realitat d’Itàlia;
en canvi, diu, la democràcia d’avui, el poder de la societat de consum, aquest
neofeixisme, ha aconseguit l’aculturació, la corrupció i la uniformització, la
destrucció de les realitats culturals particulars, la devastació estètica.
Això era el 1974, però ens dóna un retrat
exacte dels nostres dies, aquí i arreu.
Les anàlisis de Pasolini, mort el 1975,
expliquen el nostre temps molt més del que podríem pensar. Crític, profètic i
lúcid, és l’intel·lectual que ens manca. Ens cal, sempre, per sobreviure en
aquest món, tornar a Pasolini.
(Trobareu el vídeo a Youtube, a la pàgina
Tutariello)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada