No pretenem entendre-ho tot, però voldríem
veure clares algunes coses elementals; i no hi ha manera. El cinisme i el
despropòsit , per exemple, es van fer ben patents en l’acte de lliurament del
Premi d’Honor a Joan Solà.
La glossa de Solà la va fer Laura Borràs,
professora de la Universitat Oberta de Catalunya, intel·lectual reconeguda
arreu i una dels grans responsables del prestigi i el renom internacional que
ha aconseguit la UOC; universitat que
justament fa poques setmanes l’ha acomiadada sense cap explicació i
sense ni respondre les protestes de centenars dels professors més prestigiosos
de les universitats de tot el món. Segurament, entre el públic que la va
felicitar hi havia més d’un càrrec que hauria pogut fer alguna cosa per evitar
aquest despropòsit i no ho va fer. Però l’aplaudia.
De la mateixa manera que tota la classe
política aplaudí el discurs de Joan Solà i el felicità, mentre que a l’hora de
la veritat cap d’ells no li fa cas i les actuacions polítiques van pel cantó
oposat a les seves tesis. Doncs, per què l’aplaudien? Que no hi vagin, que no
aplaudeixin o que l’escoltin de debò i li facin cas.
Però sembla inútil demanar
que un polític faci cas a un savi. Com a molt, que aplaudeixi a primera fila fent
el fariseu.
19 - 06 - 2009
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada