No hi ha gaires aventures poètiques com la
de Jordi Domènech. Ens ho confirma la lectura de la seva obra, que acaba
d’aparèixer en un volum a la col·lecció “Jardins de Samarcanda”, de Cafè
Central i Eumo Editorial.
Els sis llibres que conformen aquesta Obra poètica 1971-2002 mostren un autor altament
culte, atent als corrents de pensament i estètica de la modernitat i sensible a
aquestes idees i pràctiques, crític amb l’entorn social, polític i cultural,
amb una gran autoexigència i sense cap concessió en el seu camí intel·lectual i
literari.
Llegir Jordi Domènech avui, a més de ser un
regal extraordinari per la raó i els sentits, pot suposar una revisió d’allò
que n’hem dit la Modernitat dels darrers trenta anys, un qüestionament del
cànon d’aquests corrents a casa nostra, sovint fossilitzat en noms que tenen
més de façana i publicitat que no pas d’arrel i veritat.
No és gratuït que dos crítics tan diferents
com Sam Abrams i Pere Ballart coincideixin a considerar aquesta obra com una de
les fites de la poesia de la segona meitat del segle XX. La bona literatura
s’imposa a gustos i a modes quan el lector és sensible, intel·ligent i honest.
Quan un llibre omple, satisfà, ensenya i
emociona és un plaer recomanar-lo. I per això ho faig.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada