No s’ha fet mai una política valenta, real
i eficaç per a la normalització del català, deia l’altre dia; deia que els
polítics no es volen adonar de la situació real, que tenen altres prioritats
més importants que la llengua i que la política mateixa: És obvi que en l’estructura
existent, més important que cap acció política és el manteniment de les
estructures dels partits i els espais de poder.
I també deia que els mitjans de
comunicació, que en qualsevol procés de recuperació o desaparició lingüística
són una eina definitiva, tampoc no han assumit mai de debò aquest paper.
L’exemple de sempre és el de TV3, que havia de ser una peça fonamental en el
procés de normalització i que a hores d’ara ja ningú no sap quin paper fa en
aquest conflicte.
Però no és només cosa dels grans mitjans. Paulatinament
ha anat desapareixent la consciència lingüística de la gent, tant pel que fa a
l’ús i a la defensa de la llengua, com pel que fa al nivell de correcció
gramatical i a la preocupació per usar-la bé (un fenomen mundial encara mai no
vist). I aquí aquest procés no és contrarestat pels mitjans de comunicació,
sinó que també ells el segueixen, i sovint amb més alt grau que la població. I així
ja no hi ha remei. I ningú no se’n fa responsable.
13 - 02 - 2009
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada