No parlava del tema feia dies. Però
darrerament ha coincidit que he estat llegint o rellegint alguns dels clàssics
de la pedagogia moderna i alhora he llegit o escoltat molts discursos dels qui
marquen les directrius de l’ensenyament en aquest país.
És bo l’exercici de contrastar de què
parlen, com parlen o des de quina postura parlen aquests dos tipus de textos
(postura ideològica, pedagògica, moral...). Com a mostra, reprodueixo part del
lèxic més corrent en uns i en altres:
Veiem com en els pedagogs apareixen
repetidament mots com: experiència, crítica, llibertat, pedagogia, interessos,
desig, anàlisi i transformació, entusiasme, emoció, responsabilitat,
convivència, desenvolupament de les potencialitats pròpies...
En canvi, en els textos dels qui dictaminen
com ha de ser l’ensenyament en aquest país, els mots més presents són: sistema
d’indicadors, acreditacions, anàlisi de contrast, condicions i requisits, plans
qualitatius, normativa d’aplicació, comissió de selecció, documents
justificatius...
Els lectors poden pensar que un dels dos
grups s’equivoca de plantejament i no sap en quin món viu. Ara bé, si el lector
pensa que els equivocats són els funcionaris d'Ensenyament, és ell qui no sap en quin món viu:
el món real està a mans d'aquest personal.
09 - 04 - 2009
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada