un pagès a barcelona

No som més que gent de la muntanya que a vegades anem a la capital a fer el pagès. Som això perquè així som tractats. Per als de pagès, baixar a la capital és un luxe que hem de pagar car econòmicament i de tracte.

No cal repetir que entre tots s’esforcen perquè sigui impossible el viatge amb transport públic (horaris, durada, condicions...), i més si és en horaris fora dels “d’oficina”. Tot plegat obliga sovint a anar-hi en cotxe privat, que ja és un important peatge econòmic, energètic i d’esforç (i amb les obres...).

Però resulta que a la capital no hi ha ni un aparcament dissuasori, com hi ha a totes les capitals de debò (i quan n’hi havia un, a les Glòries, era un secret: enlloc indicat ni promocionat), i cal espavilar-se de valent o pagar a preu d’or tenir el cotxe en una ciutat que cada dia elimina més aparcaments de superfície sense estudis previs.

I si s’ha de fer un viatge amb avió a una hora fora de les habituals, és impossible arribar o sortir de la capital (i si coincideix amb una hora amb transport públic, quin calvari de temps perdut!).

Són només uns exemples. No és que no ens hi vulguin, ens necessiten; però no deixem de

ser el pagès dels acudits d’abans, de qui els de la capital s’aprofiten: “La comarca nos visita”.

31 - 07 - 2009