si no hi són, no som

No fa gaires dies ha començat l’operació que ha de fer d’aquest 2010 “l’any Espriu”, coincidint amb els vint-i-cinc anys de la seva mort. Ja se’n parla arreu, tothom se’n recorda, i es preveu un any ple d’activitats al voltant de la seva persona i de la seva obra.

Tot això porta a fer-se algunes reflexions, gens noves però ara més presents:

Avui tot és Espriu, però tots som conscients que fins ahir ha estat vint-i-cinc anys pràcticament oblidat.

Avui tot és Espriu, però què passa amb Màrius Torres, del qual aquest 2010 se celebra el centenari del naixement? És que només hi ha lloc per a un?

On són, mentre no hi ha celebracions, els grans autors de la nostra cultura? F. Bott deia que “només els agraden morts”, però aquí quan són morts s’obliden en tres dies i només es deixen sortir en aniversaris per tornar-los a oblidar de cop.

On són els autors cabdals del segle XX o de tots els temps? Només en noms d’escoles o carrers. Quantes obres seves podríem trobar en una biblioteca normal o en una llibreria? Quantes obres seves es troben al mercat editorial? Quantes obres completes o edicions crítiques? On són en la vida cultural quotidiana? On són en l’imaginari cultural? On en el nacional?

I si ells no hi són, nosaltres no som, ni podrem ser.

26 - 02 - 2010