No s’aturen als atacs a la llengua i
a la cultura; al país. Sembla que el nacionalisme espanyol, animat per
l’espectre polític al poder, hagi engegat una mena de batalla final. Com si la
consigna fos: “allò que en segles no s’ha aconseguit amb la força, en anys
s’aconseguirà amb la llei” (ignorant, o tenint molt clar, que “legal” i “just”
no són conceptes sinònims ni coincidents).
I, és clar, l’ensenyament és un dels
camps de batalla essencials d’aquesta ofensiva.
A part de tot el que s’ha dit sobre
aquest tema, i a part que és una mostra de l’actuació dels polítics, que prenen
decisions sense fer cap cas als especialistes (pedagogs, sociòlegs i
sociolingüistes, per exemple), hi ha una qüestió de fons que també és molt
preocupant.
És preocupant, i greu, que alguns
partits utilitzin l’ensenyament per a les seves finalitats. I més encara quan
alguns d’aquests partits tenen poder legislatiu i executiu en molts governs.
¿És possible que a un partit que es vol responsable el preocupi tan poc
l’ensenyament que hi intervingui en funció de paràmetres i objectius que no hi
tenen res a veure, sense importar-li els efectes que provoqui aquesta actuació?
Sí. Ho és. És clar que si aquest objectiu és un genocidi cultural, ja res no
ens pot estranyar.
09 - 09 - 2011
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada