No
cal fer gaire memòria per recordar els elogis que s’han fet de la novel·la El perfum, de P. Süskind, sobretot de
les pàgines on es descriuen les olors d’un París entre putrefacte i divinalment
exquisit.
Ara
rellegia La mort de Virgili, de
Hermann Broch (en una traducció excel·lent de Joan Fontcuberta, que, com ja és
costum, l’editorial no ha reeditat, privant als nous lectors d’una de les obres
cabdals de la narrativa i el pensament del XX). Doncs bé, a l’inici hi ha una
llarga seqüència del camí de Virgili, malalt, des del port de Bríndisi fins al
palau d’Octavi August. Un extraordinari trajecte enmig d’una gernació
enfollida, cridòries i cants, clarobscurs, pudors, misèries...
No
voldria ni insinuar que Süskind no és un bon escriptor, de cap manera. Però al
costat de Broch les escenes de El Perfum
no sé quin paper hi farien.
I,
és clar: Són molts els lectors que han llegit Süskind, abastament promocionat i
reeditat, i ben pocs els que arriben a saber de l’existència de La mort de Virgili.
¿L’esforç
que es va fer per promocionar El perfum,
no es podria haver fet per fer conèixer La
mort de Virgili? ¿No seria una manera de tractar els lectors com ens
mereixem? ¿Per què els editors ens maltracten tant i maltracten tant la
cultura?
04 - 11 - 2011
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada