No sé què passaria si un alumne
d’Història de l’Art, parlant del quadre de Millet “Les espigoladores”, digués
que les dones que hi apareixen sembren blat. Com a mínim li farien mirar bé el
quadre i buscar al diccionari les paraules “sembrar” i “espigolar”.
L’abril passat a Barcelona va
inaugurar-se un nou Centre d’Art Contemporani amb l’exposició d’uns quants treballs
pensats per a aquesta primera mostra.
Es va publicar un fullet molt ben
dissenyat, molt ben editat, amb una introducció breu a cada una de les obres. A
part d’alguns problemes gramaticals de relatius, de demostratius, de
coordinació i de puntuació, hi havia una frase que feia mal d’ulls.
Abans de ser impresa, quantes
persones van llegir la frase “...com les espigoladores dels quadres de
Jean-François Millet sembren el blat.”? Quants ulls hi van passar i no es van
adonar del que diu? D’acord que és un error absurd dels que poden passar
sempre, i dels que sempre passen, però en un paper on hi ha tants noms d’artistes,
curadors i crítics d’art, que bé hi devien intervenir, fa una mica de lleig. (I
més després de les pel·lícules d’Agnès Varda sobre l’espigolar.)
Per què no es posa tanta cura en els
textos com es posa en el concepte, el disseny i l’edició? És un misteri? No.
24 - 09 - 2010
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada