No falta gaire perquè els mitjans de
comunicació (que cada vegada més són satèl·lits de difusió dels serveis de
premsa) ens comencin a bombardejar amb anuncis en forma de notícia o reportatge
sobre els magnes festivals d’estiu d’un munt de localitats catalanes.
Aquests festivals, tallats gairebé tots amb
el mateix patró, volen ser de nivell internacional, i els millors i els més
selectes. I per aconseguir-ho acuden a uns grans noms de l’espectacle i a
l’excel·lència que troben en un suposat alt nivell donat per una ubicació
bonica, un públic de paper couché i uns preus exageradament alts.
Però al capdavall resulta que aquests noms
no són els noms dels grans, sinó només grans noms; grans noms, normalment
d’artistes gens compromesos, o ja gens compromesos, que dissimulen mediocritats
sota un nom i una publicitat enlluernadors i van de festival en festival per
aquest circuit d’espectacles allunyat de la realitat i de la cultura viva.
I resulta que els preus desorbitats fan que
quan hi actua algun artista viu i de debò, el seu veritable públic no hi pot
accedir, i les bones menges van a parar a paladars que volen una altra cosa i
no les saben apreciar ni fruir.
I així es va engreixant un absurd món
paral·lel que no deixa aflorar el de debò.
27 - 06 - 2008
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada