No cal ser gens perspicaç per veure que hi
ha molta gent a qui agrada allò objectivament catalogat de mal gust o lleig, o gent
a qui això no fa cap nosa. Tants anys de civilització i d’estètica per això? Sí.
I des de sempre. Hi ha molts factors que ho expliquen. Entre ells, l’educació i
la persuasió.
El gust s’ha d’educar, com tot. És fruit de
l’aprenentatge i deriva de totes les experiències estètiques de l’individu. Si
no es cultiva, si no se’n té cura, si no es procura avançar en coneixement i en
sensibilitat, serà ben difícil accedir a formes més elaborades, més profundes,
més riques, i fruir-ne a pler. En qualsevol percepció estètica la raó i la
sensibilitat s’ajuden i es potencien mútuament. I és un deure créixer en
aquests aspectes, que vol dir fer-se més persones i fer-se més lliures. És per
això que no hi ha massa facilitats per a aquesta educació.
El que hi ha sobretot és persuasió en
direcció contrària: Milers de missatges arreu que fan creure al públic que
determinats “productes” els agraden. I, pitjor encara, li fan creure que és una
opció voluntària. Productors, publicistes, empresaris, periodistes: assassins
del gust, traficants de drogues estètiques i culturals, que ens destrossen i
narcotitzen generació rere generació.
25 - 09 - 2009
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada