No passa sovint que un estudi literari aparegui
com una obra esperada i celebrada amb entusiasme. I això és el que ocorre amb
el recent llibre de Jordi Marrugat sobre l’obra del poeta Carles Hac Mor (Arola
ed.).
Marrugat és un jove crític que de fa temps
va oferint excel·lents articles d’estudis literaris, i té publicats un
innovador estudi sobre Brossa i un sobre la traducció en Manent. Treballa sobre
la literatura des de diferents angles, com l’històric o el crític, o bé des de
l’assaig; i són inqüestionables el rigor i la perspicàcia de les seves anàlisis.
L’obra de Carles Hac Mor no és fàcil d’analitzar
i sistematitzar, i mai no havia estat objecte d’un estudi acadèmic i complet.
Marrugat fa el “miracle” d’acostar-nos a aquesta obra, a unes estètiques i a
uns corrents literaris de manera diàfana, precisa; posant llum a un dels autors
més apassionants i complexos del nostre temps i, de passada, a tota la línia de
l’escriptura als límits. I ho fa amb un text planer i suggestiu que enllamineix
de debò.
L’elecció del tema no és gratuïta. Com
Marrugat recorda, Adorno ja va avisar que “la poesia de sentit immediat és un
dels poders alienadors més abjectes”. Obres com aquesta, doncs, ens fan més
savis i, per tant, més rics i més lliures.
12 - 03 - 2010
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada