No es cosa de críticar el teatre l’Atlàntida. Encara
no. Des d’allò més extern, com és l’edifici, fins al model o mostrari de
programació que s’ha pogut veure aquests dies, passant pel funcionament, eficaç
i amable, i per la resposta del públic, tot indica que s’està en un bon camí.
El que sí que cal, però, és una
reflexió més general sobre la política cultural municipal un cop engegada
l’Atlàntida. Aquest equipament va suposar la dissolució de l’Imac, l’ens gestor
de la política cultural de la ciutat, ara reduït a la mínima expressió. Les
raons van ser que l’Atlàntida ja cobria moltes de les seves funcions, però és
evident que la política cultural d’una ciutat no es redueix a una programació
d’espectacles al teatre/auditori municipal.
Política cultural vol dir
dinamització i suport al teixit social, participació, avenços, imaginació... No
cal dir gaire res més, sinó remetre a les conclusions del Congrés de Cultura
d’Osona de 1996/97 i al Pla d’Acció Cultural que va elaborar la Diputació el
2003.
Després de les glòries i les
lloances, és hora que la regidoria de cultura posi les bases necessàries
(econòmiques, estructurals i humanes) per acomplir eficaçment la seva feina
sota aquelles directrius que ella mateixa va demanar, un cop actualitzades.
07 - 05 - 2010
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada