No hi ha ningú que es cregui responsable de
la situació de la llengua, ningú no creu tenir cap paper en l’indispensable
procés de normalització. Ni polítics ni mitjans de comunicació, ningú. Uns diran
que encara que vulguin no hi poden incidir; uns altres, més cínics, diran que
la llengua fa el seu “curs natural” i que no s’hi pot fer res (i en la
“naturalitat” cal comptar-hi les accions polítiques directes d’acció o
omissió?). I tots passaran la responsabilitat al govern, a la societat, a
qualsevol que sigui “un altre”.
Igualment preocupant és el progressiu
abandó de la consciència lingüística per part dels parlants. Si fa uns anys hi
havia en tots els estaments una preocupació per la correcció en l’ús de la
llengua, ara aquesta actitud ha donat pas a la incúria i a la negligència. Arreu:
des dels mitjans de comunicació o les agències de publicitat fins a qualsevol
àmbit d’ús públic o privat de la llengua (empreses, botigues, associacions,
ajuntaments, escoles...).
La sociolingüística, que no enganya, diu
que aquest és un altre símptoma de la fi d’una llengua. I la història, de la
qual hauríem d’aprendre, ens ensenya el valor de la llengua en la reconstrucció
nacional. Però aquí tothom té altres prioritats. Encara que siguin suïcides.
27 - 02 - 2009
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada