No tenia tema concret per aquesta columna.
I passa com sempre: els temes que fan cua, els que vénen de cop, els que no
acaben de fer el pes... Per exemple:
¿Per què cada vegada que s’arriba d’una
ciutat europea es té la sensació d’arribar a una mena de tercer món? (Els
transports públics, la manera de ser de les ciutats, la manera de viure-hi, la gent,
la vida cultural...)
¿Per què en la presentació d’una nova
formació musical de cobla, que es vol moderna i atenta als nous corrents, s’hi
barregen els gegants i capsdellúpia i coreografies epígones de les anomenades populars
d’estil vuitcentista? És que no es creu en el valor de la música? I si s’hi
creu, per què es fan aquestes barreges? No li cal res més a la música. Reconforta
que Bebeto Cidra hi dansés, però és desesperant sentir dir al director que
futurs col·laboradors podrien ser Albert Guinovart o la cantant Nina. Un començament coix i desorientat.
¿Per què la meva frase de la columna
anterior que deia “[no passa dia] que no em demani sobre la conveniència de la
restauració... [del campanar]” va publicar-se amb el verb canviat i deia “que
no em demanin”? És que ja no es poden escriure verbs reflexius?
I ja no hi caben més temes, tot i que
aquests tampoc no són els més importants.
25 - 07 - 2008
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada