d'arrel

No passa dia que no apareguin opinions contra les “idees radicals”, les “accions radicals” o els “pensaments radicals”. En la cerimònia de confusió que vivim es pot dir qualsevol cosa i no passa res.

Allò radical no és ni bo ni dolent. És, simplement, radical, d’arrel, net. Però des de fa uns anys, casualment o causalment, l’adjectiu “radical” s’ha fet associar a connotacions negatives, i s’ha aconseguit que sigui sinònim de “negatiu”, “violent” o “feixista”. I és que, en el fons, el pensament radical i l’acció radical fan por al poder, que es manté poder gràcies precisament a l’engany i a les claudicacions, indefinicions, mitges tintes i concessions, i només accepta la radicalitat quan és ell qui la propugna o la realitza per al seu benefici. Davant d’això, el pensament radical, essencial, il·lumina la veritat i la raó, i sovint dicta la lògica més implacable i despulla aquestes trampes.

Si els mateixos que ataquen els radicalismes poden defensar Gandhi o Jesucrist, que van ser d’una radicalitat absoluta, és que alguna contradicció hi ha. Sí: la seva, la de qui no tolera la veritat quan diu el que no li interessa i per això ha d’inventar-se’n succedanis i anatemitzar el pensament pur, radical, que li evidencia les febleses o el contradiu.

16 - 05 - 2008