ser què?

No fa gaires anys els pobles i les ciutats eren el que eren, eren allò que la seva gent i la història els havien fet. Cada poble, cada contrada tenia la seva manera de ser i de fer forjada a través dels anys, les persones i les circumstàncies de tota mena que els havien anat condicionant.

Però es veu que ara això ja no ens agrada, sobretot perquè la majoria de vegades aquestes maneres de ser no s’ajusten a unes demandes purament de mercat, d’un mercat falsament anomenat de “turisme cultural” que s’alimenta del gregarisme del consum i de les falses construccions culturals.

I cada poble, cada ciutat i cada comarca vol tenir un lloc en aquest mapa, i van inventant-se mercats, fires, jornades i tradicions mil·lenàries iniciades fa set anys.

Perquè en lloc de ser el que realment s’és es vol ser allò pretesament original; i es construeix una nova etiqueta menyspreant i sepultant la identitat autèntica, i així tothom esdevé fals i adotzenat; tant és que siguin bruixes, vaques, medievals, bolets, avets, menjars, sabons, vins o el que sigui.

Parafrasejant Emily Dickinson: “que trist ser algú”; que trist creure’s ser algú quan no ets ningú perquè has renunciat a ser el que realment eres, que no has sabut veure, ni valorar, ni conservar ni potenciar.

publicat el 13 - 12 - 2014

OPTIMOT : UN LUXE

No sé si els lectors es van fixar que un voluntari lingüístic, en el reportatge que se’n va publicar en aquestes pàgines, deia que consultava sovint l’Optimot.

Optimot és un cercador que ajuda a resoldre dubtes sobre qualsevol aspecte de la llengua catalana (ortografia, sintaxi, toponímia, neologismes, fonètica, convencions d’ús...). 

Disposa d’un cercador molt complet (amb diccionaris bilingües i terminològics) que permet consultar tota mena de dubtes, i d’unes fitxes temàtiques molt aclaridores i exemplars. Si la consulta no hi apareix (o no es troba) es pot accedir a un servei d’atenció personalitzada ràpid, atent i eficaç.

Es complementa amb un blog (“El blog de l’Optimot”), amb apunts que informen de noves fitxes, recorden els seus serveis, orienten sobre el funcionament del cercador i difonen respostes als dubtes més habituals.

És una eina ideal, que totes les llengües voldrien tenir i que tots hauríem de visitar habitualment. Només un defecte: la poca difusió que se’n fa. En lloc de promocionar-lo, la mateixa administració que l’ha creat sembla que l’amagui, com si no volgués que sigui conegut ni usat; ben al revés del que hauria de ser. (Hi ha coses que no es poden entendre.)

Entrin a Optimot i ja veuran com hi tornaran sovint.

publicat el 28 - 11 - 2014