negre (3)

No seguiré parlant de més declaracions, però sí d’una actitud cada dia més general i acceptada, la de menystenir el que la modernitat i les estètiques contemporànies ens han aportat, allò que ha marcat les bases estètiques i ètiques del nostre temps.

Sovint llegim o sentim com amb un desvergonyiment absolut es menyspreen persones, obres, actituds o corrents fonamentals en la història de la cultura. I en nom de què? Per a defensar què?

Doncs, sovint, per defensar frivolitat, hedonisme superficial, manca de compromís, incultura, mercantilisme absolut... Un sistema de valors que rere altres aparences es desentén absolutament de qualsevol relació amb la cultura que forma, educa i allibera.

Repassant la història de segle XX queda ben palès que fins a la derrota del 39 els intel·lectuals i artistes catalans estaven més lligats a les estètiques del seu temps que no ho estan els d’ara. Hi havia un compromís amb la contemporaneïtat i amb la cultura com a eina de construcció i definició del país. Intel·lectuals, artistes, mestres, mitjans de comunicació i polítics estaven compromesos en la construcció d’un país modern i ambiciós dins el mapa europeu.

Ho tenim negre si al segle XXI hem de defensar les estètiques del XX amenaçades per les del XIX.

08 - 04 - 2011