No. No som independents (encara), és clar.
Però tot ha de tenir un començament. Ningú amb dos dits de seny i conviccions
democràtiques pot menystenir, ignorar o ridiculitzar un poble que diu el que
pensa amb calma i democràticament i reclama que se l’escolti. Té raó qui diu
que la independència no és la solució directa a molts problemes; ja ho sabem.
Però al menys ens governarem nosaltres, de dret, i serem a Europa i al món
sense intermediaris i sense estats anomenats democràtics que posin pals a les
rodes als nostres drets com a poble i com a nació.
És cert que la independència no ens
solucionarà automàticament res, perquè molts problemes ens vénen de dins. Per
exemple, alguns dels que afecten a l’educació.
Una mostra: la Generalitat acaba de decidir
una llei que ras i curt determina que la quantitat de les dotacions dels
Centres d’Ensenyament Públic dependran de la quantitat d’aprovats que s’hi
donin.
Aquest és un barem de qualitat de
l’ensenyament? No cal ser gaire lúcid per veure les trafolles o les injustícies
i els desequilibris que això comportaria; sobretot sabent que la Generalitat no
dóna els recursos suficients per a atendre tots els casos que es donen als
Centres. Però es veu que allà dalt no hi
deu haver gaires lúcids.
18 - 12 - 2009
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada