No estan aïllades del concepte de
deriva de què parlava algunes de les reaccions davant de la constitució de la
Conselleria de Cultura.
Fa algunes legislatures que la
sensació és que als partits no els ha interessat aquesta conselleria; que per
un motiu o altre (fàcils de deduir) no hi han cregut.
També és ben cert que a la majoria
d’agents culturals no els enllamineix un càrrec polític, més aviat els fa nosa;
coneixen quin és el seu paper, i la seva llibertat.
Els escarafalls del PSC davant la incorporació
de militants seus a la Conselleria no poden fer oblidar una pregunta: Per què
aquest partit no va configurar una conselleria semblant si tenia els homes?
(I ja és ben curiós que una coalició
de dretes es mostri més oberta d’horitzons que un partit d’esquerres, que en
més d’una ocasió ha posat els interessos del partit per davant dels de la
cultura.)
Però segurament la qüestió en què
cal pensar és per què en tots aquests anys de Generalitat no s’ha aconseguit
establir una política continuada clara i eficaç de defensa, estímul i promoció
de la cultura catalana, que és un dels actius més forts que té el país; per què
tants partits al govern no hi han apostat a fons.
Una explicació? Creure en la cultura
o no; voler construir un país o no.
28 - 01 - 2011
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada