No fa gaire, en aquest país les
polítiques culturals (tant municipals com nacionals) anaven dirigides, entre
altres objectius, a la consolidació i ampliació de les infraestructures ja
existents, a la creació d’un mapa cultural equilibrat, complet i ajustat tant a
les necessitats reals com a un projecte en construcció, i a la quimera de la
“creació de nous públics”.
En ben poc temps hem vist com
aquesta direcció ha canviat radicalment. És fàcil dir que amb l’excusa de la
crisi tot s’ha capgirat, però també és cert que, acceptada la reducció de
pressupostos i recursos, és imperatiu no deixar perdre cap dels objectius que
s’havien proposat ni cap dels avenços realitzats.
I no queda gaire clar que aquesta
sigui la direcció que s’està prenent. Tal com es projecten els canvis és
evident que es recularan posicions en molts d’aquests objectius. No només
perquè en certs aspectes no avançar és recular, sinó perquè hi ha previstes
actuacions que perjudicaran molt tot allò aconseguit.
Quan es pugui reprendre la
normalitat i ens adonem que s’ha perdut la feina d’aquests darrers anys, serà
fàcil donar la culpa a les retallades. I caldrà dir i recordar que la culpa no
haurà estat de les necessàries retallades, sinó de la manera com s’hauran fet.
30 - 12 - 2011
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada