editors?

No fa gaire s’han lliurat a Palma els premis “Cavall verd”, al millor llibre de poesia i a la millor traducció de poesia editats el 2011. Ragtime, de Francesc Garriga, i la traducció feta per Antoni Clapés de Tomba de Lou, de Denise Desautels, han estat els llibres premiats.

Aquests són dels pocs premis en què no compten interessos editorials ni comercials. Es donen a llibres ja publicats i són purament premis de prestigi. I és ben simptomàtic que els llibres premiats no pertanyin a cap dels grans grups editorials, sinó a dues iniciatives modestes que sobreviuen a contracorrent i amb gran esforç: LaBreu i Cafè Central.

Simptomàtic perquè és evident que les grans editorials han abdicat de la seva funció editorial. Han passat a ser empreses on només compten criteris empresarials i que han oblidat qualsevol relació amb la literatura, amb la cultura o amb la seva gent. Els fills d’ESADE han substituït els fills de les facultats de lletres.

Així s’entén la darrera acció del més gran grup editorial català: Treure de circulació els quatre volums de l’obra completa de Verdaguer, convertir els exemplars en pasta de paper i fer així que enlloc no es pugui trobar l’obra d’un dels poetes més emblemàtics del país.

Això són editors? Simplement: no.

Publicat el 20 - 04 - 2012

contra

No són noves les actuacions tan extremament viscerals contra la llengua i la nació que darrerament es veuen als Països Catalans. Fa segles que duren, però ara s’han radicalitzat, no es dissimulen i es mostren amb una fatxenderia i una arrogància que fan pensar en els moments més cruels i desfermats d’aquest intent d’aniquilació (Felip V, Primo de Rivera, Franco...).

Que això tingui lloc en un sistema democràtic hauria de fer reflexionar a la població i als polítics. I també ens (i els) hauria de fer reflexionar el fet que els polítics d’un sistema democràtic siguin del tot sords al poble al qual haurien de servir i que actuïn contra seu.

I ens (i els) hauria de fer reflexionar que el discurs i les actuacions de la política vagin en direcció exactament contrària al discurs i les recomanacions dels entesos (sociolingüistes, historiadors, pensadors...).

I ens (i els) haurien de fer reflexionar totes i cadascuna de les atzagaiades, d’actes i declaracions aberrants que fan molts polítics, impunement i sense cap vergonya.

El problema és que tothom hi reflexiona, menys ells. O sí. Potser ja hi han reflexionat, saben exactament el que volen i per això actuen i parlen com ho fan. Aquest és el gran problema: potser no són curts sinó genocides (i alhora suïcides).

05 - 04 - 2012