No serà un èxit de vendes, segur. Ni
tampoc de lectors. I això és símptoma d’un dels mals de la nostra cultura.
Perquè el llibre que acaba de publicar el compositor Josep M. Mestres Quadreny
(Manresa, 1929) és un dels assajos més interessants que aquí s’han publicat en
molts anys.
La música i la ciència en progrés (Arola ed.) aplega
els dos grans interessos i dedicacions del seu autor: la música i la ciència, i
n’estableix i n’explica els principals moments de canvi, les principals
innovacions que han marcat el seu transcórrer en la cultura occidental des de
Grècia fins ara. A través d’aquest recorregut en paral·lel dóna una clara i
original visió de l’evolució del pensament, les arts i la societat de manera
conjunta i transversal. En la darrera part del llibre comenta algunes de les
seves obres i els mètodes de composició, tots ells a partir de conceptes i
fórmules científiques i aleatòries.
Mestres Quadreny és una figura clau
en la música i la cultura de la nostra contemporaneïtat, al costat de Brossa,
Tàpies o Miró; però tant ell com la seva obra són lluny del coneixement i el
reconeixement del públic. El nostre sistema cultural és així d’agraït, generós,
just i conseqüent. I així evoluciona de la manera com evoluciona: a la deriva.
31 - 12 - 2010
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada