No podia ser
més oportú Ramon Farrrés, en la sessió en memòria de Segimon Serrallonga que se
celebrà diumenge passat a Torelló, citant una frase de Serrallonga a propòsit
d’Antoni Pous: “Al cap de vint-i-cinc anys de la mort, en Toni continua essent
el meu gran amic”.
El mateix
podríem dir, en un altre ordre, de la presència de Serrallonga entre els seus. L’acte
que anualment realitzen l’Ajuntament de Torelló i la Càtedra de la UVic que
porta el seu nom, és una mostra evident de com un poble recorda un dels seus
fills més brillants. Recorda i, sobretot, no vol oblidar.
En uns temps
en què l’oblit i l’abisme generacionals són evidents i preocupants, aquesta
iniciativa, amb d’altres que caldria prendre, hauria d’aconseguir incrustar
Serrallonga en la memòria col·lectiva, més enllà –és clar– d’estudis i edicions,
que cada vegada es fan més urgents.
I en aquest
marc és fonamental la beca d’ampliació d’estudis a l’estranger que porta el seu
nom, promoguda per les dues mateixes institucions. ¿Quin millor homenatge a
l’intel·lectual que possibilitar als joves d’avui allò que el va fer créixer i
consolidar-se, a ell i a tants membres de la seva generació? Quin millor
homenatge al saber? Quin millor servei a la seva memòria i al seu país?
30 - 04 - 2010
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada