Cercar en aquest blog

divendres, 17 de maig del 2013

poden dormir? poden viure?



No puc dir gaire res que ja no s’hagi dit sobre el genocidi lingüístic que estan executant l’estat espanyol i els seus actius polítics i socials de tots colors (que no és només genocidi lingüístic, sinó cultural i nacional). Ni gaire res que no hagin dit historiadors i sociolingüistes de tot temps sobre els decrets de nova planta; arguments, comentaris i opinions que són igualment vàlids per a la situació que vivim ara, tres-cents anys després.

Voldria notar que darrere totes aquestes accions hi ha persones que les provoquen, que les executen o que callen. Gent aparentment normal, gent com qualsevol de nosaltres.

Què deu pensar qui signa un decret d’aquests? Què els mou, a l’intel·lectual que calla, al parlamentari que vota, al periodista que atia, al funcionari que executa, a l’inspector que controla i castiga, al militant que accepta, al ciutadà que se’n fa còmplice? Per què ho fan? Què deuen pensar?

Què els impulsa a fer el mal, a voler el mal? Parlem del “mal”, sí. Ja que no es tracta de simples coses mal fetes, sinó del “mal”, de la destrucció sistemàtica i conscient moguda per l’odi irracional. Com poden mirar-se al mirall? Com poden dormir? Com poden abraçar una persona estimada? Com poden viure?

Com es pot viure sabent-se genocida?


publicat el 17 de maig de 2013

dimarts, 7 de maig del 2013

Espriu i prou?


No deu estranyar a ningú que se celebri amb tant de renou el centenari del naixement de Salvador Espriu (com a mínim, amb enrenou; l’eficàcia ja és una altra cosa). Espriu és un escriptor indispensable i una figura important de la Catalunya contemporània, es mereix l’homenatge.

Però potser valdria la pena de repassar els aniversaris literaris d’aquest 2013:

Resulta que també és el centenari de Bartomeu RossellJ﷽﷽﷽﷽﷽﷽﷽﷽ossellna Raspall (que ha tingut mó-Pòrcel, un dels més alts poetes lírics del XX; de Joan Teixidor, l’autor d’El príncep, un dels llibres imprescindibles; de Marià Villangómez, poeta i traductor, que supera l’Escola Mallorquina i universalitza la literatura illenca; de Joaquim Amat-Piniella, l’autor de K. L. Reich, el testimoni català dels camps d’extermini; d’Aurora Díaz-Plaja, escriptora, bibliotecària, crítica, activista; de Joana Raspall, escriptora, lexicòloga, intel·lectual, sortosament encara viva.

I és el sisè centenari del naixement de Joanot Martorell, l’autor de Tirant lo Blanc; el setè centenari de la mort de Bernat Metge, el primer humanista; el vintè aniversari de la mort de Vicent Andrés Estellés, de Josep Maria Llompart i de Joaquim Soler; el quinzè de la de Joan Fuster i el desè de la de Miquel Martí i Pol.

Davant d’això, potser no cal dir res més.


publicat el 03 - 05 . 2013