No voldria parlar del mercat medieval. Ja
ho vaig fer l’any passat, i tampoc no tinc ganes d’argumentar i opinar contra
una visió que s’erigeix en única, que només veu i deixa veure una cara de la
realitat, la que interessa a un sector molt concret de la població i a un
determinat model de ciutat i que, davant dels triomfalismes expressats en
xifres de negoci immediat i de visitants, escombra qualsevol raó que els faria
deturar-se i pensar, per assenyada que pogués ser.
No voldria haver de repetir tots els
inconvenients i aspectes negatius d’aquesta fira; que en té, encara que no es
vulguin veure o es vulguin amagar. Inconvenients a curt i sobretot a llarg
termini; efectes negatius sobre la ciutat, la seva imatge, la seva projecció,
el seu desenvolupament, el seu futur. Aquests dies ha estat tema de conversa recorrent.
I no he trobat ningú que trobi tan positiu, bo i agradable tot aquest
sagramental (és clar que cadascú parla amb qui parla).
No en voldria parlar perquè en aquesta
qüestió, com en d’altres, som molts aquells a qui el realisme ens ha dut al
pessimisme, al desencís i a l’abandó. I crec, profundament i amb coneixement de
causa, que ja cap acció no val la pena, que no serveix per a res, i que l’únic
recurs és exiliar-se.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada