No se’l troba a les llistes
habituals d’artistes del país ni de la comarca, no li és fàcil exposar a sales
comercials o institucionals. I Manolo Gómez és un dels artistes més purs,
intensos i interessants de per aquí, al costat de Furriols, Vernis o Ricart.
Des de la seva humilitat, la seva
fe, el seu treball i el seu talent, dedicat absolutament a l’art amb l’ajuda
impagable de la seva companya Fermina, s’ha anat bastint una obra coherent i
rigorosa, lluny dels camins més comuns dels artistes contemporanis però ben
arrelat en les estètiques, tècniques i conceptes del nostre temps.
Manolo Gómez ha explorat unes
tècniques elementals i artesanals, amb uns processos manuals meticulosos i
exhaustius, de les quals s’ha apropiat i a qui ha fet parlar i significar d’una
altra manera: El paper doblegat, el fum i el foc, la fotografia, la impressió
digital, la ratlla, el punt o la repetició, a les seves mans esdevenen eines
potents d’uns resultats brillants.
Venerem artistes d’altre temps que
per dedicar-se a l’art van renunciar a gairebé tot sense rebre’n cap
compensació, artistes purs, amb convenciment. I no sabem veure’ls quan els
tenim a la vora. No en sabem, o no podem perquè les circumstàncies ens ho
dificulten.
Hauríem d’aprendre a mirar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada