No han pas transcendit tots els problemes
organitzatius i acadèmics de la Selectivitat, però ara volia comentar la
concepció i orientació de les preguntes sobre les lectures obligatòries del
curs.
El 2007 el Col·legi de Llicenciats
va publicar un “Dictamen sobre la situació de la literatura catalana a
l’ensenyament secundari”. Doncs bé, contravenint tot el que allà es diu, les
preguntes no eren sobre literatura (més tècniques) o sobre lectura (més subjectives).
Eren qüestions de memòria, alienes a qualsevol aspecte literari o lingüístic;
allò que qualsevol professor sap que és inútil i contraproduent.
És evident que les proves de
selectivitat condicionen l’ensenyament. Ja es veu com seran la majoria de classes
de literatura si a l’hora de la veritat el que importa d’una lectura és
recordar el nom d’un personatge secundari o un seu defecte físic. Amb aquestes
pràctiques idiotitzants es dificulta o s’impedeix ensenyar literatura i es treu
autoritat al professor que vol fer-ho. Així només es formen memoritzadors per
als quals la lectura i la literatura no són sinó un absurd obstacle més en la
cursa cap al títol.
Això no és potenciar el gust per la
lectura, ni permet ensenyar literatura. És un atac directe a la literatura i a
l’ensenyament.
09 - 07 - 2010
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada