cançoners matussers

No podia imaginar que tants cantants i grups catalans dels més populars i premiats tinguessin tan poca sensibilitat literària, musical, rítmica, estilística i lingüística.

Deixem a part que molts d’ells estan ancorats en conceptes musicals de fa dècades. És més preocupant la manca de sentit de la versificació, l’accentuació, el ritme; de les regles mínimes d’acordar text i música en una cançó.

Els cantautors dels seixanta, amateurs i sense tradició pròpia, eren impecables en aquests aspectes. Als d’ara, en canvi, tot els grinyola arreu i per motius ben diferents. No saben fer cançons.

Hi ha qui supleix les mancances amb qualitats interpretatives que salven la situació i fins i tot fan del defecte virtut, però la majoria, inconscient del desgavell, fa com si res, perpetrant unes interpretacions que fereixen qualsevol orella sensible. I el més greu és que ni ells ni els seguidors no se n’adonen. S’han perdut totes les sensibilitats en aquest terreny.

No n’hi ha prou, per exemple, a cantar la independència. Si les cançons no funcionen, un flac favor es fa al país i a la cultura.

El 1959 es va engegar la Cançó amb l’article de Lluís Serrahima “Ens calen cançons d’ara”. Avui caldria escriure’n un altre titulat “Ens calen cançons ben fetes”.

09 - 04 - 2010