ni ensenyar ni educar (21)

No és gens difícil veure aquesta escena, que és ben real i molt repetida, amb variacions: en una aula de qualsevol curs apareix un tema de cultura general, de coneixement comú, i els alumnes, que ho desconeixen tot d’aquella qüestió, excusen la seva ignorància en el fet que “a l’escola no ens ho han explicat mai”.

En l’apogeu de l’era de la informació, qüestions com les revoltes dels 60, la donació d’òrgans, les feines del camp o el perquè dels noms dels carrers solen ser del tot desconegudes pels nens i els joves. S’ha deixat la formació exclusivament a mans de l’escola; la majoria de famílies hi han renunciat, han desaparegut els fluxos col·lectius d’informació i els nois no usen les tecnologies de la informació per a informar-se ni en tenen desig.

L’escola té sentit i funció si és integrada en una societat formadora i educadora a través de molts mitjans diferents, des de la transmissió oral fins als mitjans de comunicació.

L’escola no pot ni ha de suportar tot el pes de la formació i l’educació, però els canvis socials han dut al punt que només ella ho fa. I tan sols hi ha una solució: canviar les formes de vida. Impossible? Pràcticament. I que això aboca a una societat suïcida? També. Però ens trobem exactament en aquest punt. Sí.

Publicat el 27-12-2013

pensant el riure

No es coneix cap cultura, cap tribu, cap poble, que no rigui. Potser el que distingeix els humans dels altres animals és el riure. Però no es troben gaires tractats sobre aquest fenomen tan complex (des del riure beatífic al provocat pel sarcasme cruel) i que toca tants camps (l’antropologia, la filosofia, la sociologia, la moral, la medecina...).

Per què riem? Què ens fa riure? Per què serveix? Riem del mateix ara que abans? Riuen del mateix diferents cultures? Josep M. Sala-Valldaura, poeta, assagista, crític, catedràtic de literatura, acaba de publicar un interessantíssim assaig, Pensant el riure, a l’editorial Obrador Edèndum, on parla de tot això.

Reflexionar sobre el riure és reflexionar sobre la condició humana, sobre les relacions que establim amb els altres, amb nosaltres mateixos, amb les nostres conviccions.

I Sala-Valldaura en aquest tractat guia el lector pels terrenys de la comicitat, l’humor, la ironia, la sàtira, l’acudit... i a través de tota mena de manifestacions lligades al riure (populars, cultes,verbals, gràfiques, literàries, del teatre, el cinema o la tv, noves, antigues...).

Entrar en aquest llibre és un plaer, és aprendre una cosa nova a cada pàgina. Regaleu-vos-el, que això del riure és curiós, amè i seriós.

publicat el 13 - 12 - 2013